Back Grantha-Schrift German Grantha script English Alfabeto grantha Spanish الفبای گرانتا Persian Grantha Finnish Grantha French ग्रन्थ लिपि Hindi Grantha Croatian Grantha ID グランタ文字 Japanese

Alfabet grantha

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet grantha
Tipusescriptura natural, alfasil·labari, escriptures bràmiques i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüestàmil i sànscrit Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle VI Modifica el valor a Wikidata
Basat enPallava (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Gran Modifica el valor a Wikidata (343 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+11300-1137F Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet grantha (tàmil: க்ரந்த எழுத்து, Kranta eḻuttu; malaiàlam: ഗ്രന്ഥ ലിപി) és un alfabet de la família bràmica del sud de l'Índia, més concretament a Tamil Nadu i Kerala, aparegut entre els segles V i VI dC a partir del l'alfabet Tamil Brahmi. Aquest alfabet s'utilitzava per escriure textos sànscrits, inscripcions en plaques de coure i pedres en temples i monestirs hindús.[1][2] També s'utilitzava per al Manipravalam clàssic, un idioma que és una barreja de sànscrit i tàmil.[3] Posteriorment, va evolucionar vers l'alfabet grantha medieval o de transició, que es va mantenir en ús fins al segle xiv. Des del segle xiv i fins a l'actualitat s'utilitza un alfabet grantha modern i més evolucionat i una variant de l'alfabet Tulu-Malaiàlam per escriure els textos clàssics en sànscrit i llengües dravídiques. També s'utilitza per cantar himnes i a les escoles vèdiques tradicionals.[4]

Originat a partir de l'alfabet pal·lava, l'alfabet grantha està relacionat amb els alfabets tàmil i vatteluttu. L'actual alfabet malaiàlam de Kerala és un descendent directe de l'alfabet grantha.[2] Els alfabets del sud-est asiàtic i Indonèsia, com el tailandès i el javanès respectivament, així com els alfabets tigalari i del cingalès sud-asiàtics també deriven o estan estretament relacionats amb el grantha a través de l'alfabet pal·lava primerenc.[5][6][7]

Els hindús pro-britànics i d'alta casta del moviment purista tàmil de l'època colonial pretenien eliminar l'alfabet grantha i utilitzar exclusivament el tàmil. Segons Kailasapathy, aquest fet responia al nacionalisme tàmil i seria com un xovinisme regional.[8]

  1. ↑ Editors of Encyclopaedia Britannica. Grantha alphabet (Alternative title: Grantha script). Encyclopaedia Britannica, 1998. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Richard Salomon. Indian Epigraphy: A Guide to the Study of Inscriptions in Sanskrit, Prakrit, and the other Indo-Aryan Languages. Oxford University Press, 1998, p. 40–42. ISBN 978-0-19-535666-3. 
  3. ↑ Giovanni Ciotti. Tracing Manuscripts in Time and Space through Paratexts. Walter De Gruyter, 2016, p. 62–63. ISBN 978-3-11-047901-0. 
  4. ↑ Singh, Upinder. A History of Ancient and Early Medieval India: From the Stone Age to the 12th Century (en anglès). Pearson Education India, 2008. ISBN 9788131711200. 
  5. ↑ J. G. de Casparis. Indonesian Palaeography: A History of Writing in Indonesia from the Beginnings to C. A.D. 1500. BRILL Academic, 1975, p. 12–17. ISBN 90-04-04172-9. 
  6. ↑ Patricia Herbert. South-East Asia: Languages and Literatures : a Select Guide. University of Hawaii Press, 1989, p. 127–129. ISBN 978-0-8248-1267-6. 
  7. ↑ Pierre-Yves Manguin. Early Interactions Between South and Southeast Asia: Reflections on Cross-cultural Exchange. Institute of Southeast Asian Studies, 2011, p. 283–285, 306–309. ISBN 978-981-4311-16-8. 
  8. ↑ K. Kailasapathy (1979), The Tamil Purist Movement: A Re-evaluation, Social Scientist, Vol. 7, No. 10, pp. 23-27

Developed by StudentB